La crisi econòmica, que es va iniciar l’any 2008, va comportar la contenció de la despesa pública i, per tant, de la despesa dedicada a sanitat. Així, la despesa sanitària pública ha anat disminuint i en 2014 es va situar en 61.919.000 d’euros, 8.700 milions menys que el 2009. El 2015, i segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, la despesa sanitària comença a recuperar-se, tot i que encara se situa per sota dels nivells de 2008.
En el cas dels medicaments, durant aquests anys les mesures de contenció de la despesa farmacèutica s’han incrementat, donant lloc a una disminució de gairebé 3.000 milions d’euros entre 2009 i 2015 (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2016).
En aquest context, la Farmàcia Hospitalària (FH) ha afrontat reptes importants, donant un pas endavant qualitatiu com a especialitat. Des de la cronificació de patologies molt prevalents, o l’entrada de nous tractaments innovadors amb un elevat impacte econòmic, fins a l’augment de les dispensacions a pacients externs.
No obstant això, la necessitat de contenir la despesa com a prioritat imposada s’ha posicionat al farmacèutic com un controlador de la despesa farmacèutica, encara que en realitat ha desenvolupat serveis d’alt valor per al pacient.
Si a tot això li sumem el desconeixement general que existeix sobre la FH i les seves aportacions al sistema de salut, s’obren molts reptes per a aquesta especialitat.
En aquest document hem volgut abordar els aspectes següents:
– Necessitat d’innovar des dels serveis de farmàcia hospitalària
– Barreres i condicions necessàries per a la innovació
– L’ecosistema d’innovació en farmàcia hospitalària
– Claus per a la creació i impuls de l’ecosistema en el nostre entorn.
- Autors: Antares Consulting, Ferrer
- Idioma: Castellà